31 ag. Peatges i demagògia o de com volen fer pagar novament i per sempre
Si creiem que els usuaris, per fi!, hem guanyat la batalla dels peatges, permetins que els desenganyem una mica. Les concessions desapareixen i deixem de pagar unes abusives i vergonyoses tarifes, però no cantem victòria i sobretot que ningú es cregui el missatge que pel fet de no pagar peatges circulem gratis.
Tant les empreses constructores com les grans concessionàries i els bancs afins, han detectat el punt feble de les concessions, i és que tenen límits temporals i caduquen. Per això posen en marxa l’operació somiada, que consisteix en fer-nos pagar ‘per sempre més!’ per usar una xarxa viària que és la nostra.
És evident que necessiten còmplices, però l’operació és tan lucrativa que hi haurà per a tots. Grans sumes en forma de cànon per a les administracions, i grans butaques en els Consells per als polítics i catedràtics que avalin la justícia i idoneïtat de les mesures a prendre, que pretenen justificar sota el mantra de “qui usa paga”.
Ells parteixen de la premisa que els que fem servir la xarxa de carreteres no paguem, i que sense peatge explícit circulem gratis. Si ens creiem aquesta mentida, la resta és fàcil. Només cal que feu frases demagògiques de l’estil “¿per què han de pagar la xarxa viària amb els seus impostos les velletes que no tenen cotxe?”.
Un cop els deixem establir aquestes premises, totes les altres mentides són flors i violes, com ara “Europa ens exigeix la vinyeta per circular o no hi haurà fons de recuperació”.
Els recursos que estan emprant per confondre’ns són grans, totalment d’acord amb els beneficis que pretenen obtenir costa nostra. Diran que, per justícia, ha de pagar més qui més quilòmetres recorri, i això obliga a instal·lar milers de pòrtics amb càmeres per captar les matrícules, i que això val molts diners que l’Estat no té, pel que li cedirà a aquestes empreses l’explotació de la xarxa a canvi d’un cànon. Amb els enormes ingressos esperen beneficiar-se per partida doble, ja que a més dels seus beneficis, expliquen que bona part dels ingressos de les administracions serviran per continuar executant obra pública, sovint faraònica i sense sentit.
Davant tot aquest muntatge que nosaltres denunciem volem manifestar:
1) La xarxa pública de carreteres és nostra, i bé que l’hem pagada!
2) Els usuaris paguem una fortuna per circular. Res de circular gratis! Paguem impostos per la compra de vehicles i pel seu ús. Més del 50% del cost dels carburants són impostos i per tot això no podem tolerar semblant enfilall de mentides.
3) Fins i tot en el cas que l’Estat justifiqués que l’actual esforç fiscal dels conductors i usuaris no és suficient, i que necessita recursos addicionals per a la construcció i manteniment de la xarxa de carreteres, és innecessari regalar a les grans empreses interessades. N’hi hauria prou amb un ajust de l’Impost Especial d’Hidrocarburs per aconseguir incrementar els ingressos sense necessitat d’instal·lar una caríssima burocràcia, ja que l’impost fa pagar més a qui més consumeix per circular més quilòmetres.
4) Finalment, tots hem de ser conscients que el que passa amb les carreteres no passa amb l’educació ni amb la sanitat. És que algú defensa que, per estar sa, tenir mútua, no tenir fills o escolaritzar-los en la privada, puc deixar de pagar impostos per sufragar educació i sanitat? Oi que no? Llavors per què passa amb les carreteres quan aquestes són universalment necessàries? Qui pot dir que no es beneficia de la xarxa de carreteres? “Les velletes sense cotxe” tenen pa, roba, llet, medicines i tot el que necessiten gràcies a les carreteres, i tots els habitants del país tenen garantit el seu dret fonamental a la mobilitat gràcies a la xarxa pública de carreteres.