Posicionament de FEAT en matèria d’ordenació territorial i infraestructures de mobilitat

19 des. Posicionament de FEAT en matèria d’ordenació territorial i infraestructures de mobilitat

La Junta Directiva de FEAT fa públic el present document, que no pretén ser un text exhaustiu, sinó fixar com a prioritàries un seguit d’actuacions que ens semblen importants pel futur, amb la intenció de propiciar un desenvolupament sostenible, no només des del punt de vista ambiental, sinó també social i econòmic.

Per materialitzar aquestes propostes necessitem d’una col·laboració de tots els agents i entitats del Camp de Tarragona, siguin públics o privats. Cal que des de la Diputació als Ajuntaments, Cambres de Comerç, Universitat, Sindicats i Patronals, treballem plegats sota una direcció que tingui per objectiu la constitució d’una veu única i potent, amb prou autoritat i representativitat per ser considerada un veritable PODER.

Sense aquest PODER, el nostre territori continuarà sent menystingut i governat des de fora sense cap tipus de participació real en la presa de les grans decisions que ens afecten.

1. En obres viàries cal donar prioritat a enllaçar correctament el Túnel de Lilla amb l’AP-2 i connectar bé la C-14 amb l’A-27 millorant la C-37 (Valls – Alcover).
2. Cal desdoblar la C-14 des d’Alcover fins Montblanc i després fins a Tàrrega ( incloent el congost de La Riba), cosa que permetria accedir tant a l’AP-2, a l’A-2 i a l‘Eix Transversal C-25, connectant-nos amb l’interior de Catalunya.
3. Cal que la N-420 sigui una veritable via de comunicació amb el Baix Aragó, i que el Port de Tarragona i Aeroport de Reus     esdevinguin infraestructures clau pel seu teixit social i empresarial, en línia amb la reclamació de la Cambra de Comerç de Reus, que ha liderat un potent consens territorial dins i fora de Catalunya i que va assolir la unanimitat del Congrés dels Diputats en la aprovació de la proposició pel estudi i realització del projecte.
4. Cal donar continuïtat al tercer carril de l’AP-7 des de Salou fins Ulldecona i desdoblar la C-12 de La Ràpita a Lleida.
5. Cal trobar una solució, com las que estem proposant a les administracions públiques, conjuntament amb l’Autoritat Portuària del Port de Tarragona, Cambra de Comerç de Tarragona i l’AEQT, pel transport de les matèries ADR, que si no poden passar pel Túnel de Lilla, tampoc haurien de recórrer 44 kms de més, com ara, per cada servei cap a l’interior amb perjudicis econòmics i ambientals i una gran pèrdua de competitivitat.
6. En matèria aeroportuària cal que els aeroports catalans funcionin en xarxa (El Prat – Barcelona, Girona, Lleida- Alguaire i Reus), fent així innecessària una ampliació de l’Aeroport de Barcelona, que tindria costos econòmics i ambientals enormes.
7. En matèria ferroviària cal que el “Estudio de viavilidad de la remodelación de la red arterial ferroviaria de Tarragona”, que ha de ser presentat al març de 2024, reculli actuacions que permetin: a) executar amb urgència l’estació intermodal, b) desviar el tràfic ferroviari de mercaderies d’acord amb les propostes defensades per la Plataforma Mercaderies per l’Interior, i c) dotar a Reus i Tarragona d’estacions urbanes on la població pugui agafar trens AVE, Euromed i Alvia.
8. El TramCamp és un projecte faraònic, amb un cost/benefici que no té cap justificació, doncs en comptes de fer un sistema àgil i flexible, amb alta freqüència d’expedicions amb vehicles elèctrics o d’hidrogen, es pretén fer una estructura rígida i d’alta capacitat, la qual cosa obliga a espaiar el temps de pas al no tenir la nostra àrea una densitat de població amb prou massa critica per l’ús d’un sistema Tramviari. Un Tramvia, per la seva implantació, necessita aproximadament un milió de viatgers per km, i el TramCamp preveu 46 km de vies per portar 9 milions de viatgers, dels quals uns 3,5 com a mínim sortirien de les EMT´s de Reus i Tarragona. Proposem eixos cívics pels llocs per on passaria el Tramvia, reservats en exclusiva al transport públic i serveis d’emergències, servits per vehicles rodats com els Trambusos d’hidrogen que fa anys operen a Pau (França), i amb 0 emissions.
9. Per últim proposem una normativa que obligui als Ajuntaments a destinar, com a mínim un 5% dels ingressos que reben dels Polígons Industrials situats al seu terme, en el seu manteniment i millora, fent que deixin de ser abocadors i propiciant la instal·lació de noves empreses.